Enciclopèdia paremiològica

dissabte, 18 d’octubre del 2008

conte

conte m - Text narratiu curt de ficció.

ES cuento
EN tale
FR conte

connector

connector m - Element lingüístic que funciona com a nexe i assegura la cohesió del discurs.

sin. connectiu m

ES conector
EN connective
FR connecteur

dissabte, 11 d’octubre del 2008

complement

complement m - Mot o conjunt de mots que té la funció de completar el significat d’algun element de l’oració, del qual depèn.

ES complemento
EN complement
FR complément

compilació

compilació f - Recull, obra, on són aplegats materials trets d’altres llibres, d’altres documents, etc.

ES compilación
EN compilation
FR compilation

compendi

compendi m - Exposició succinta d’allò que conté de més substancial una exposició, una obra, etc., més extensa.

ES compendio
EN compendium
FR compendium

cobla

cobla f - Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.

ES copla
EN strophe
FR strophe

Ex.: «La perdiu a la muntanya | canta i diu la veritat, | quan les cabres faran llana | les dones faran bondat.»

classificació taxonòmica f -Determinació d’una categoria (d’entre un conjunt de categories possibles, per exemple en una taxonomia) per a un objecte o concepte.

ES clasificación taxonómica
EN taxonomic classification
FR classification taxonomique

dissabte, 20 de setembre del 2008

citació

citació f - Text d’un autor que hom addueix en suport d’una opinió, d’una regla, etc.

ES cita
EN quotation
FR citation

Les citacions o frases cèlebres s'emmarquen dins la paremiologia sàvia: són petites peces que enclouen un pensament o ensenyament rimat o enginyós, d'autoria reconeguda.

Mira també

cesura

cesura f - Pausa mètrica que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis.

ES cesura
EN caesura
FR césure

cançoner

cançoner m - Recull o llibre de cançons.

ES cancionero
EN song book
FR chansonnier

cançó

cançó f - Composició musical acompanyada d’un text destinat a ser cantat.

ES canción
EN song
FR chanson

diumenge, 14 de setembre del 2008

calembour

calembour m - Joc de paraules produït per la combinació de mots amb síl•labes semblants, trossejant la cadena fònica d’una manera diferent a l’habitual.

sin. calembur m

ES calambur
EN pun
FR calembour

Ex.: «Entre la rosa y el clavel, su majestad es-coja». Calembur de Francisco de Quevedo amb què guanya una aposta en dir-li a sa majestat que és coixa, sense embuts. (SERRA 1991).

Ex.: «Al cap i a la fi, se’n diuen fades perquè és un nom que, capgirat, es desfà. La fada es desfà, mostrant-se i desapareixent, com la substància dels somnis, que es fan i es desfan. Pau Riba a la novel·la Ena» (Quaderns Crema, 1987) (SERRA 1991).

cadència

cadència f - Distribució i combinació d’accents i mots que donen un ritme característic a cada idioma.

ES cadencia
EN cadence
FR cadence

bestiari

bestiari m - A l’edat mitjana, tractat didàctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantàstics, i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i costums.

es bestiario
EN bestiary
FR bestiaire

barbarisme

barbarisme m - Paraula d’una altra llengua, que no es considera assimilada a la llengua pròpia.

ES barbarismo
EN barbarism
FR barbarisme

Ex.: En català, són barbarismes «barco», «bueno», «pues».

dissabte, 26 de juliol del 2008

auca

auca f - Conjunt de dibuixos amb un fil narratiu, acompanyats cadascun d’un rodolí.

ES aleluya
EN couplet
FR distique

A Rodolins.cat recullen auques catalanes i n'expliquen una mica l'origen i el procediment per fer-ne.

Així, defineixen una auca:

«Es tracta d'un conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un sol full de paper, que fan referència als diferents episodis d'una biografia, d'una història, d'una efemèride, d'un tema, etc. La tradició vol que se'n facin 24 o 48, en tot cas un numero múltiple de 4.
La característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l'estampa o vinyeta és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes. El dibuix s'ha d'ajustar al vers. A vegades hi ha fotografies. No s'ha de confondre amb el còmic, ja que el text d'aquest, no està condicionat per la mètrica i la rima, sinó que es troba dins de bombolles.»

(clica al damunt la imatge per veure-la en gran)

Complementàriament, podeu veure les definicions que fan d'auca a la Viquipèdia o a l'Enciclopèdia Catalana.

Podem destacar també, com a composició actual, l'auca dedicada a la fi del Cagaelàstics, auca i sàtira política anònima de finals del segle XX, dedicada a la mort del dictador Francisco Franco.

L'expressió ha fet fortuna i ha engrandit l'imaginari popular com a expressió proverbial. Fer la fi del cagaelàstics vol dir 'acabar malament, anar a mal borràs'.

Mira també

argot

argot m - Varietat de parla pròpia d’un grup humà en un determinat àmbit.

ES argot
EN argot
FR argot

arcaisme

arcaisme m - Mot o forma que ha quedat antiquat, obsolet, en algun moment de l’evolució de la llengua.

ES arcaísmo
EN archaism
FR archaïsme

Ex.: «Tururut, tururut, qui no vol perdre que no juc».

antologia

antologia f - Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor, fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics.

sin. florilegi m

ES antología
EN anthology
FR anthologie

dijous, 5 de juny del 2008

cicle de l'allargament del dia, el

El cicle de l'allargament del dia és tot un cicle de refranys referits al fet constatable que les hores de llum s'escurcen o s'allarguen a partir dels solsticis.

Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».

Doncs al voltant d'aquest fet constatable, hi ha una munió de refranys que configuren aquest cicle.

La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març (per l'equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s'igualen: tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d'aquest fet d'allargar-se el dia.

Ara bé, si Santa Llúcia, és el 13 de desembre, per tant abans dels solstici d’hivern, teòricament encara s’estan escurçant els dies, perquè anem de Sant Joan a Nadal, per què diu la dita que el dia creix un pas de puça?

Joan Amades ens ho resol al Calendari de refranys (1933): «Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.»

Trobareu recollits els refranys d'aquest cicle al Refranyer temàtic, s. v. El cicle de l'allargament del dia.

Natàlia Muñoz Domínguez en l'apartat «Belles tradicions» de la Revista «Camí Ral», 21 (gener de 2006), el butlletí d'opinió i informació de la vila de Copons, dins l'article "Refranys", fa esment dels refranys d'aquest cicle que contenen una data assenyalada del santoral. Us el reprodueixo:

«Joan Amades, en el “Costumari Català”, aplega refranys referents a la durada del dia que té el santoral com a referent. I l’Església, en el seu moment, va imposar el santoral com a forma de calendari cultural, però avui, bona part d’aquests refranys són incomprensibles per a qui desconegui com cau el santoral durant l’any. Aquí teniu un petit recull:

Sant Tomàs, el dia més curt de l’any.
Per Nadal, un pas de pardal.
Per Sant Esteve, un pas de llebre.
Per Sant Cebrià, un pas de marrà.
Per Ninou, un pas de bou.
Per Cap d’Any el dia s’allarga un pam.
Pels Reis el temps creix i el fred neix.
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
Per Sant Sebastià, un pas de marrà.
Per Santa Agnès, un hora més.
Per Sant Julià, un pas de ca.
Per Sant Pau, un hora hi cau.
Per la Candelera, una hora endavant, un hora endarrera.
Per Santa Maria, un hora i mitja més de dia.
Per Sant Maties, tant de nit com de dies.
Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha.
Per Sant Joan, el dia més llarg de l’any.
Per Sant Pere, un hora enrere.
Del juny enllà el dia comença a baixar.
Per la Mare de Déu d’agost a les set ja és fosc.
Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir.
Per Sant Miquel el berenar se’n puja al cel, i per Sant Macià torna a baixar.
Sant Francesc porta les vetlles i Sant Josep se les entorna.»

Mira també

Arimany i Juventeny, Joan (2008): La Devocioteca: Per quina raó es diu 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', si el dia encara disminueix? [blog]
Arimany i Juventeny, Joan (2010): El Far de Puig-agut: Curiositats de calendari: Per Santa Llúcia, un pas de puça? [blog]
Gargallo Gil, José Enrique (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]
Gimeno i Vidal, Antoni (2010): "La llargada del dia", dins el web Paremiologia catalana. [CA]
Muñoz Dominguez, Natàlia (2005): "Belles tradicions. Refranys", dins la Revista «Camí Ral», 21 (gener de 2006).
Pàmies i Riudor, Víctor (2007): Programa 1 d'Un polsim de refranys: El cicle de l'allargament del dia: Per Santa Llúcia, un pas de puça. [Blog]
Pàmies i Riudor, Víctor (2008): Refranyer temàtic: El cicle de l'allargament del dia. [Blog]

dilluns, 2 de juny del 2008

antiparèmia

antiparèmia f - Refrany contradictori respecte d’un altre, que significa exactament el contrari.

sin. refrany contradictori m

ES refrán contradictorio
EN contradictory saying
FR proverbe contradictoire

Ex.: «Allò escrit, escrit està» [CA] - «Les paraules se les enduu el vent» [CA].

Diuen que el refranyer mai ment. Refranys i geners són verdaders; no hi ha cap refrany que menteixi; sempre ho hem sentit a dir: es refranys no poden mentir.

Amb aquesta premisa inicial no podríem, doncs, parlar d'antiparèmies, que són precisament això: refranys contradictoris. I en la contradicció hi ha la mentida. Perquè si un és cert, l'altre, que diu el contrari, ha de ser mentida. I a l'inrevés.

Trobem un grapat d'exemples d'antiparèmies en el refranyer. I no només en refranys d'una mateixa tradició, sinó que els exemples sovintegen quan fem paremiologia comparada o ens capbussem en tradicions diferents, amb una cultura i història ben diversa i, sovint, contradictòria.

Molts són els camins que poden haver portat a coexistir parèmies contradictòries: canvis de mentalitat o de cultura en proverbis o dites sentencioses, diferents situacions geogràfiques per a refranys sobre usos del camp o meteorologia, amistat o malfiança en refranys personals...

Mira també