Enciclopèdia paremiològica: 2009

dissabte, 7 de novembre del 2009

endevinalla

endevinalla f - Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.

sin. endevineta f

ES adivinanza
EN riddle
FR devinette
IT indovinello

Ex.: «Camina sense tenir cames | xiula sense ésser xiulet; | qui no ho endevina | ja pots dir que és un ximplet». (La serp).

La definició i explicació que donen a la Wikipedia pot acabar d'acotar una mica el seu àmbit i especificitats:

Una endevinalla és un enigma senzill dirigit especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que és orientat als nens té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions.

Les endevinalles es plantegen en diferents formats de metre i composició, si bé són molt comuns els versos octosíl·labs, les estrofes de dos o quatre versos i les rimes assonants o consonants en tots els versos o, més habitualment, en versos alterns.

Les endevinalles tenen un origen popular i s'agrupen en recopilacions. No tenen, per tant, una autor conegut.

Alguns enllaços sobre endevinalles

Bibliografia

Amades i Gelats, Joan (1934): Diccionari d'endevinalles. Barcelona, La Neotípia. Col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 18.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya - Cançoner. Barcelona, Editorial Selecta. Col·lecció «Biblioteca Perenne», núm. 15.
Bassols i Puig, Maria Margarida (1990): Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes. Barcelona.
Bassols i Puig, Maria Margarida (1994): Endevinaller. València, Ed. 3i4. Col·lecció «L'Estel», núm. 14.
Briz i Fernàndez, Francesc Pelai (1882): Endevinallas populars catalanas. Barcelona, Llibreria d'Eudalt Puig / Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Castellví Cerdà, Joan (1956): Cinc-centes endevinalles. Barcelona, Edicions Eler.
Correig i Blanchar, M.; Cugat i Solà, L.; Rius i Benito, M. D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca. Editorial Graó. Col·lecció «Guix», núm. 7.
Martí i Adell, Cristòfor (1984): Les nostres endevinalles.
Millà i Reig, Lluís (1965): Mil endevinalles catalanes. Barcelona. Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou».
Millà i Reig, Lluís (1990): Segon llibre d'endevinalles. Barcelona. Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm.29
Rueda, Josep Lluís (1994): Endevinalles per passar l'estona i aguditzar l'enginy. Barcelona, Diari Avui. Col·lecció «Les nostres tradicions», núm. 2.
Serra i Boldú, Valeri (1922): Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona, Ed. Políglota. Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables. Primera sèrie, núm. 36.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

embarbussament

embarbussament m - Frase carregada d’al·literacions i dificultats de pronúncia, que cal dir amb la màxima rapidesa possible i sense entrebancar-se.

sin. entrebanc m

ES trabalenguas
EN tongue twister
FR allitération

Ex.: «Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat; si el penjat despengen, els setze jutges ja no en mengen».

Mira també l'article sobre xibòlet.

A RodaMots, reprodueixen un fragment del llibre d'Antoni Dalmau (2008) on defineix i exemplifica l'embarbussament:

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.

Antoni Dalmau, «Embarbussaments i endevinalles», dins Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)

També trobem informació sobre l'etimologia del mot (De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat) i ho exemplifiquen amb alguns altres exemples:

En cap cap cap el que cap en aquest cap.
De ploure prou que plou, però plou poc.
Un plat blanc pla / ple de pebre negre n'era. / Un plat blanc pla / ple de pebre negre està.
Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.
Si qui deu deu, diu que deu deu, deu dir el que deu i deu el que diu.
Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.

Alguns enllaços sobre embarbussaments: