sin. entrebanc m
ES trabalenguas
EN tongue twister
FR allitération
Ex.: «Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat; si el penjat despengen, els setze jutges ja no en mengen».
Mira també l'article sobre xibòlet.
A RodaMots, reprodueixen un fragment del llibre d'Antoni Dalmau (2008) on defineix i exemplifica l'embarbussament:
Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.
Antoni Dalmau, «Embarbussaments i endevinalles», dins Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)
- En cap cap cap el que cap en aquest cap.
- De ploure prou que plou, però plou poc.
- Un plat blanc pla / ple de pebre negre n'era. / Un plat blanc pla / ple de pebre negre està.
- Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.
- Si qui deu deu, diu que deu deu, deu dir el que deu i deu el que diu.
- Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.
Alguns enllaços sobre embarbussaments:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada