eufemisme

eufemisme m - Mot o conjunt de mots que s’empren per substituir algun mot o expressió considerats inconvenients.

ES eufemismo
EN euphemism
FR euphémisme

Ex.: «Casun dena!» [CA], per «Em cago en déu!»

etnolingüística

etnolingüística f - Ciència interdisciplinària entre l’etnografia i la lingüística, que estudia les relacions entre la cultura i la llengua que es parla.

ES etnolingüística
EN ethnolinguistics
FR ethnolinguistique

etimologia popular

etimologia popular f - Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d’origen diferent però que presenten una semblança formal.

sin. atracció paronímica f

ES etimología popular
EN folk etymology
FR étymologie populaire

equiparèmia

equiparèmia f - Refrany equivalent respecte d’un altre, d’un mateix sentit o anàleg.

sin. refrany equivalent m

ES refrán equivalente
EN equivalent saying
FR proverbe équivalent

Ex.: «Tal faràs, tal trobaràs» [CA] – «Qui mal fa, mal troba» [CA].

enigmística

enigmística f - Tècnica creativa que consisteix en la pràctica estètica de l’art de jugar amb els codis de signes.

ES enigmística
EN enigmistics
FR enigmistique

Mira també

• SERRA (1991): Serra i Roig, Màrius: Manual d'enigmística. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició, 1991. 199 pàgines.
• SERRA (2000): Serra i Roig, Màrius: Verbàlia. Barcelona: Editorial Empúries. Segona edició, gener del 2001. Col·lecció «Biblioteca Universal», núm. 150. 548 pàgines

Enllaços

• 50 - FR
• Crocodilus - FR
• El acertijo - ES
• Enigmística, de Màrius Serra - CA
• Jocs relacionats amb el llenguatge, de Jordi Alins - CA
• Juegos de palabras - ES
• L'enigmàrius - CA
• Vademecum - CA
• Verba Molant - IT
• Verbàlia - CA-ES-IT
• Vilaweb Capde7mana - CA
• Xarel_10 - CA

enigma

enigma m - Composició, generalment en vers, que proposa a través de l’obscuritat i l’ambigüitat, qualsevol cosa que cal endevinar.

ES enigma
EN enigma
FR énigme

Exemple:

L'Enigma de l’Esfinx, resolt per Èdip: «Hi ha a la terra un ésser de dos peus i un altre de quatre peus que tenen el mateix nom, i també de tres peus, perquè és l’únic, entre totes les coses i éssers que es belluguen per terra, per aire o per mar, que canvia de forma. Quan camina sobre el nombre més gran de peus és quan va menys ràpid»

Solució: l’home: camina a quatre potes durant la infància, a dues durant la maduresa, i amb tres a la senectud.