calembour

calembour m - Joc de paraules produït per la combinació de mots amb síl•labes semblants, trossejant la cadena fònica d’una manera diferent a l’habitual.

sin. calembur m

ES calambur
EN pun
FR calembour

Ex.: «Entre la rosa y el clavel, su majestad es-coja». Calembur de Francisco de Quevedo amb què guanya una aposta en dir-li a sa majestat que és coixa, sense embuts. (SERRA 1991).

Ex.: «Al cap i a la fi, se’n diuen fades perquè és un nom que, capgirat, es desfà. La fada es desfà, mostrant-se i desapareixent, com la substància dels somnis, que es fan i es desfan. Pau Riba a la novel·la Ena» (Quaderns Crema, 1987) (SERRA 1991).