dijous, 5 de juny del 2008

cicle de l'allargament del dia, el

El cicle de l'allargament del dia és tot un cicle de refranys referits al fet constatable que les hores de llum s'escurcen o s'allarguen a partir dels solsticis.

Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».

Doncs al voltant d'aquest fet constatable, hi ha una munió de refranys que configuren aquest cicle.

La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març (per l'equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s'igualen: tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d'aquest fet d'allargar-se el dia.

Ara bé, si Santa Llúcia, és el 13 de desembre, per tant abans dels solstici d’hivern, teòricament encara s’estan escurçant els dies, perquè anem de Sant Joan a Nadal, per què diu la dita que el dia creix un pas de puça?

Joan Amades ens ho resol al Calendari de refranys (1933): «Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.»

Trobareu recollits els refranys d'aquest cicle al Refranyer temàtic, s. v. El cicle de l'allargament del dia.

Natàlia Muñoz Domínguez en l'apartat «Belles tradicions» de la Revista «Camí Ral», 21 (gener de 2006), el butlletí d'opinió i informació de la vila de Copons, dins l'article "Refranys", fa esment dels refranys d'aquest cicle que contenen una data assenyalada del santoral. Us el reprodueixo:
«Joan Amades, en el “Costumari Català”, aplega refranys referents a la durada del dia que té el santoral com a referent. I l’Església, en el seu moment, va imposar el santoral com a forma de calendari cultural, però avui, bona part d’aquests refranys són incomprensibles per a qui desconegui com cau el santoral durant l’any. Aquí teniu un petit recull:

Sant Tomàs, el dia més curt de l’any.
Per Nadal, un pas de pardal.
Per Sant Esteve, un pas de llebre.
Per Sant Cebrià, un pas de marrà.
Per Ninou, un pas de bou.
Per Cap d’Any el dia s’allarga un pam.
Pels Reis el temps creix i el fred neix.
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
Per Sant Sebastià, un pas de marrà.
Per Santa Agnès, un hora més.
Per Sant Julià, un pas de ca.
Per Sant Pau, un hora hi cau.
Per la Candelera, una hora endavant, un hora endarrera.
Per Santa Maria, un hora i mitja més de dia.
Per Sant Maties, tant de nit com de dies.
Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha.
Per Sant Joan, el dia més llarg de l’any.
Per Sant Pere, un hora enrere.
Del juny enllà el dia comença a baixar.
Per la Mare de Déu d’agost a les set ja és fosc.
Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir.
Per Sant Miquel el berenar se’n puja al cel, i per Sant Macià torna a baixar.
Sant Francesc porta les vetlles i Sant Josep se les entorna.»

Mira també

dilluns, 2 de juny del 2008

antiparèmia

antiparèmia f - Refrany contradictori respecte d’un altre, que significa exactament el contrari.

sin. refrany contradictori m

ES refrán contradictorio
EN contradictory saying
FR proverbe contradictoire

Ex.: «Allò escrit, escrit està» [CA] - «Les paraules se les enduu el vent» [CA].



Diuen que el refranyer mai ment. Refranys i geners són verdaders; no hi ha cap refrany que menteixi; sempre ho hem sentit a dir: es refranys no poden mentir.

Amb aquesta premisa inicial no podríem, doncs, parlar d'antiparèmies, que són precisament això: refranys contradictoris. I en la contradicció hi ha la mentida. Perquè si un és cert, l'altre, que diu el contrari, ha de ser mentida. I a l'inrevés.

Trobem un grapat d'exemples d'antiparèmies en el refranyer. I no només en refranys d'una mateixa tradició, sinó que els exemples sovintegen quan fem paremiologia comparada o ens capbussem en tradicions diferents, amb una cultura i història ben diversa i, sovint, contradictòria.

Molts són els camins que poden haver portat a coexistir parèmies contradictòries: canvis de mentalitat o de cultura en proverbis o dites sentencioses, diferents situacions geogràfiques per a refranys sobre usos del camp o meteorologia, amistat o malfiança en refranys personals...


Mira també

analogia

analogia f - Fenomen que acosta una forma lingüística a una altra que pertany a un paradigma més productiu.

ES analogía
EN analogy
FR analogie

Ex.: El plural «llapissos» en comptes del plural normatiu «llapis».

agudesa

agudesa f - Dita enginyosa.

ES agudeza
EN sharpness
FR acuité


acte de parla

acte de parla m - Unitat comunicativa mínima feta per un parlant concret en una determinada situació comunicativa real.

ES acto de habla
EN speech act
FR acte de parole