Enciclopèdia paremiològica: Costumari Català

Costumari Català. El curs de l'any (1950-56) és l'obra cabdal del folklorista Joan Amades.

És un recull de les tradicions folklòriques de totes les terres de llengua catalana, seguint el curs de l'any i l'ordre natural del pas de les estacions des de l'1 de gener fins al 31 de desembre.

Entre les tradicions, festes i costums populars podem trobar a l'hivern el dia de Reis, el Carnestoltes i la Quaresma, a la primavera el dia de Sant Jordi i la Setmana Santa, Sant Joan de cara a l'estiu i a la tardor el dia de Tots Sants.

Com diu l'Enciclopèdia Catalana és un «conjunt d'estudis sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l'any (hivern, primavera, estiu i tardor), comentats i publicats per Joan Amades, en cinc volums (Barcelona 1950-56). Les dades són de valor desigual, però és el recull més complet publicat sobre folklore català.»

La primera edició és de l'any 1950. Posteriorment, el 1982, les editorials Salvat i Edicions 62 (en col·laboració) en van fer una reedició en facsímil, en cinc volums. L'obra està composta per més de 5.000 pàgines, 4.908 il·lustracions en blanc i negre i 28 il·lustracions en color a les portadelles i làmines desplegables.

De la Viquipèdia extrec l'objectiu, mètode i contingut de l'obra:

«L’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en sí mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat.
Es proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, cançons, danses, jocs, documents gràfics, costums, rondalles... És molt conscient que indirectament està fent un important treball de recull lexicogràfic. Va comptar amb la col·laboració de Joan Tomàs i Parés, que el va ajudar especialment en la recerca de cançons i músiques populars arreu del territori de parla catalana.

Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogràfiques i l’entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupació.

Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats:

Costums col·lectius, que s’organitzen seguint el curs de l’any . Les estacions i els mesos de l'any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts són els que recull l’obra que ens ocupa, el Costumari Català.
Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d’una obra posterior, Folklore de Catalunya.

Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinació del Costumari, incloent el recull d’informació, la redacció, la integració dels diferents documents i l’estructuració el els cinc volums esmentats.»

Sumari dels volums

I. Hivern. Pròleg. Hivern. Desembre (des del 21). Gener. Febrer. Març (fins el 20).
II. Les Carnestoltes – La Quaresma – Setmana Santa – El cicle pasqual.
III. Corpus. Primavera. Març (des del 21). Abril. Maig. Juny (fins el 21)
IV. Estiu. Juny (des del 22). Juliol. Agost. Setembre.
V. Tardor. Setembre (des de l’1 al 20). Tardor. Setembre (des del 21). Octubre. Novembre. Desembre (fins el 18). Bibliografia. Índexs.

Cada estació té una introducció general . A començament de mes hi ha les qüestions més destacables del període. A continuació es recullen els aspectes fonamentals de la vida a quatre entorns diferents:

la vida al camp (centrat sobretot en la pagesia),
la vida a la muntanya (ramaderia),
la vida a la costa (pesca) i
la vida a poblat (comerç, construcció, artesania...).

Després es passa a una relació de costums i tradicions dia a dia, amb especial atenció al santoral. Les diades més importants són especialment destacades.

Mira també