dissabte, 7 de novembre de 2009

endevinalla

endevinalla f - Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.

sin. endevineta f

ES adivinanza
EN riddle
FR devinette
IT indovinello

Ex.: «Camina sense tenir cames | xiula sense ésser xiulet; | qui no ho endevina | ja pots dir que és un ximplet». (La serp).


La definició i explicació que donen a la Wikipedia pot acabar d'acotar una mica el seu àmbit i especificitats:

Una endevinalla és un enigma senzill dirigit especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que és orientat als nens té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions.

Les endevinalles es plantegen en diferents formats de metre i composició, si bé són molt comuns els versos octosíl·labs, les estrofes de dos o quatre versos i les rimes assonants o consonants en tots els versos o, més habitualment, en versos alterns.

Les endevinalles tenen un origen popular i s'agrupen en recopilacions. No tenen, per tant, una autor conegut.




Alguns enllaços sobre endevinalles

Bibliografia

  • Amades i Gelats, Joan (1934): Diccionari d'endevinalles. Barcelona, La Neotípia. Col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 18.
  • Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya - Cançoner. Barcelona, Editorial Selecta. Col·lecció «Biblioteca Perenne», núm. 15.
  • Bassols i Puig, Maria Margarida (1990): Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes. Barcelona.
  • Bassols i Puig, Maria Margarida (1994): Endevinaller. València, Ed. 3i4. Col·lecció «L'Estel», núm. 14.
  • Briz i Fernàndez, Francesc Pelai (1882): Endevinallas populars catalanas. Barcelona, Llibreria d'Eudalt Puig / Llibreria d'Alvar Verdaguer.
  • Castellví Cerdà, Joan (1956): Cinc-centes endevinalles. Barcelona, Edicions Eler.
  • Correig i Blanchar, M.; Cugat i Solà, L.; Rius i Benito, M. D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca. Editorial Graó. Col·lecció «Guix», núm. 7.
  • Martí i Adell, Cristòfor (1984): Les nostres endevinalles.
  • Millà i Reig, Lluís (1965): Mil endevinalles catalanes. Barcelona. Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou».
  • Millà i Reig, Lluís (1990): Segon llibre d'endevinalles. Barcelona. Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm.29
  • Rueda, Josep Lluís (1994): Endevinalles per passar l'estona i aguditzar l'enginy. Barcelona, Diari Avui. Col·lecció «Les nostres tradicions», núm. 2.
  • Serra i Boldú, Valeri (1922): Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona, Ed. Políglota. Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables. Primera sèrie, núm. 36.

Cap comentari: