dissabte, 17 d’octubre de 2009

embarbussament

embarbussament m - Frase carregada d’al·literacions i dificultats de pronúncia, que cal dir amb la màxima rapidesa possible i sense entrebancar-se.

sin. entrebanc m

ES trabalenguas
EN tongue twister
FR allitération

Ex.: «Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat; si el penjat despengen, els setze jutges ja no en mengen».

Mira també l'article sobre xibòlet.



A RodaMots, reprodueixen un fragment del llibre d'Antoni Dalmau (2008) on defineix i exemplifica l'embarbussament:
Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.

Antoni Dalmau, «Embarbussaments i endevinalles», dins Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)
També trobem informació sobre l'etimologia del mot (De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat) i ho exemplifiquen amb alguns altres exemples:
  • En cap cap cap el que cap en aquest cap.
  • De ploure prou que plou, però plou poc.
  • Un plat blanc pla / ple de pebre negre n'era. / Un plat blanc pla / ple de pebre negre està.
  • Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.
  • Si qui deu deu, diu que deu deu, deu dir el que deu i deu el que diu.
  • Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.


Alguns enllaços sobre embarbussaments:

Cap comentari: