dimecres, 23 d’abril de 2008

folklore

folklore m - Conjunt de tradicions (musicals, artístiques, culturals, etc), de costums, de llegendes i de dites populars. | Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.

ES folclore
EN folklore
FR folklore



El folklore apareix arreu d'Europa de la mà del Romanticisme. En la concepció romàntica de la societat i de la història, el poble assumeix el paper protagonista que havia jugat l'elit durant la Il·lustració.

A Catalunya, s'inicia amb un cert retard i neix íntimament relacionat al moviment de la Renaixença, l'adaptació del moviment romàntic a Catalunya, que representa el ressorgiment de la catalanitat en tots els seus vessants.

[Font: PRATS-LLOPART-PRAT (1982)]



Etimologia

De fet el folklore havia nascut de l'entusiasme per la natura en el moment del romanticisme a Anglaterra i Alemanya, com una exaltació de les virtuts tradicionals, dels valors locals, de l'antiga força dels costums i de la gràcia de les arts dels pobles.

Per a qui tingui interès en el naixement d'aquesta paraula, folklore, avui tan popular, direm que el primer que la va escriure va ser l'arqueòleg anglès William John Thams, en una carta que, amb el pseudònim d'Ambrose Merton, va publicar el 22 d'agost de 1846 a la sàvia revista The Atheneum.

Aquest mot es compon de folk, que vol dir 'poble, gent', i lore, 'erudició', estudi del conjunt de fets i de creences. El mot ha estat acceptat pràcticament per tots els diccionaris de l'Europa Occidental.


[Font: De l'article «Memòria de Joan Amades», dins el llibre L'art de citar, de Néstor Luján, en edició a cura d'Enric Vila (Barcelona, Ara Llibres, 2004)]

Cap comentari: