divendres, 24 d’octubre de 2008

etnopoètica

etnopoètica f - Branca del folklore que estudia les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.

CA etnopoètica
EN ethnopoetics
FR ethnopoétique
ES etnopoética


L'etnopoètica és, segons Heda Jason (1977)1, la ciència que estudia l’art verbal: la branca del folklore que investiga les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.

El terme, si fa no fa, resulta —aproximativament— equivalent als de literatura popular, literatura tradicional o literatura oral. Ens referim a les manifestacions del llenguatge que, amb una mínima intencionalitat estètica, es caracteritzen per la transmissió oral, l’autoria anònima i la capacitat per a crear i recrear l’imaginari compartit d’una determinada col·lectivitat.

Carme Oriol (2002)2, distingeix els gèneres etnopoètics següents:
  1. Rondalles: rondalles d’animals; rondalles meravelloses; rondalles no meravelloses (religioses, d’enginy, de gegants beneits); contarelles (betranades, contarelles de beneits, facècies, contarelles de mentides); rondalles formulístiques; antirondalles.
  2. Mites.
  3. Llegendes: llegendes del passat; llegendes contemporànies i pseudollegendes; llegendes etiològiques i tradicions explicatives.
  4. Relats sobre experiències reals: succeïts i pseudosucceïts; anècdotes; relats d’experiències personals.
  5. Acudits.
  6. Fórmules: motius locals; refranys i fraseologia en general; endevinalles; enigmes; fórmules de fonació (entrebancallengües, xibolets, mimologismes); fórmules rimades.
  7. Cançons: cançons llargues o narratives; cançons curtes (de ronda, de treballada, de captar, de bressol, etc.); cantarelles.
  8. Gèneres etnopoètics no orals: folklore de fotocòpia; epistolografia; dedicatòries; grafits; folklore on line.
[Font: Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura» (Any: 2007 Núm.: 33/34 Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules).

  • 1JASON, Heda (1977): Ethnopoetry: form, content, function, Linguistica Biblica, Bonn.
  • 2ORIOL, Carme (2002): Aproximació a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Cossetània, Valls.

Cap comentari: