divendres, 9 de maig de 2008

xibòlet

xibòlet m - Contrasenya o sant i senya indicatiu de qualsevol ús de la llengua que denoti l'origen social o regional d'una persona o clau que permet identificar els membres d'un grup.

ES schibboleth
EN shibboleth
FR chibboleth



Terme que apareix en un paratge del Llibre dels Jutges de la Bíblia (Llibre dels Jutges, 12:5-6), referit al conflicte dels efraïmites amb Jeftè.

Reproduït de la Bíblia a Internet:
Conflicte dels efraïmites amb Jeftè

12
1 Els efraïmites es van aplegar i travessaren el Jordà en direcció a Safon. I anaren a dir a Jeftè:
--Per què has passat la frontera dels ammonites i els has atacat, sense cridar-nos perquè vinguéssim amb tu? Calarem foc a casa teva amb tu a dins!
2 Jeftè els va replicar:
--El meu poble i jo teníem un gran conflicte amb els ammonites; jo us vaig demanar auxili, però vosaltres no em vau alliberar del seu poder. 3 En veure que no veníeu a salvar-me, vaig arriscar la meva vida: vaig passar la frontera dels ammonites, i el Senyor els va posar a les meves mans. Així, doncs, per què heu vingut avui a atacar-me?
4 Jeftè va mobilitzar llavors tots els homes de Galaad i atacà els efraïmites. Els galaadites van derrotar els efraïmites, que els acusaven d'haver desertat d'Efraïm per passar-se a Manassès. 5 Els galaadites van ocupar els guals del Jordà, en direcció a Efraïm. I quan un efraïmita fugitiu els demanava que el deixessin passar, li preguntaven:
--Ets d'Efraïm?
Si contestava que no, 6 li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l'agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió van morir quaranta-dos mil efraïmites.
7 Jeftè, el galaadita, va ser jutge d'Israel durant sis anys. Quan va morir, l'enterraren a la seva vila natal, a Sefé de Galaad.
Amades en fa referència en un parell d'obres:
  • 'Joc de paraules', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928)
  • Números meravellosos (1930). Ed. Selecta (Barcelona). primera edició, 1982. Col·lecció "El tresor popular de Catalunya", núm. 7. Pàg. 214-216.
El mot setze és de difícil pronunciació pels no catalans i ha estat generalment acceptat com el nostre zidgolep, això és, com la paraula que inclou tota la gràcia fonètica i pronunciativa del nostre llenguatge impossible de pronunciar amb tota propietat pels que no són catalans. El mot zidgolep és aplicat a la paraula típica que encarna tota la gràcia i la personalitat del llenguatge quant a la seva pronúncia i que es creu que no pot ésser tan perfectament pronunciada per ningú que no sigui de la mateixa llengua. Els zidgoleps són comuns a tots els països i a cada llenguatge el seu, el mot significa blat en una llengua oriental, i segons conta la tradició, en una gran batalla entre els troians i els sibarites, aquests darrers van perdre, i el seu exèrcit restà completament desfet; per fefecte de la brega els uns i els altres s'havien barrejat, i com que eren de la mateixa raça i parlaven la mateixa llengua era una mica difícil la identificació d'amics i enemics, i els sibarites van fer passar tota la barreja de l'exèrcit per un reducte, on en passar era exigit a tot soldat de pronunciar el mot zidgolep, que en sibarita significa blat, i que si bé els troians sabien ben dir, no hi donaven l'entonació pròpia d'aquells, i el qui per l'entonació va deixar entendre que no era sibarita, fou impietosament degollat.
La llegenda dóna al nostre "setze" un significat semblant durant la famosa batalla de Montjuíc, ocorreguda durant la Guerra dels segadors. La fosca de la nit va sorprendre els lluitadors en plena brega, i no podent identificar els uns dels altres, en trobar-se els grups els era reclamat de pronunciar el mot "setze" per a saber de quina banda era.
Fins al començament del segle passat només era usat com a zidgolep senzillament el mot setze, però aleshores es va augmentar la cosa amb alguns mots de pronúncia difícil per un no català, fent-se la coneguda frase:
"Setze jutges
mengen fetge
d'un penjat;
setze jutges
n'han menjat."
El zidgolep dels valencians és el número vuit.

Joan Amades (1930): Números meravellosos. Ed. Selecta (Barcelona). primera edició, 1982. Col·lecció "El tresor popular de Catalunya", núm. 7. Pàg. 214-216.
Màrius Serra, en el seu Manual d'Enigmística (Barcelona, Ed. Columna, 1991), i en un article del seu blog d'enigmística amb el recull dels seus articles publicats al «Suplement Cultura» del diari 'AVUI' des de 1989 fins a 2007, remetent-se també a Amades, fa servir el terme zidgolep.

Diu Serra al Manual d'enigmística (s. v. zidgolep, pàg. 115-116):
En el cas català, Amades recull una altra llegenda a partir de la qual el nostre mot «setze» pren un significat molt semblant al del zidgolep. Diu que durant la famosa batalla de Montjuïc, la fosca de la nit va sorprendre els lluitadors en plena brega. Com que no hi havia energia elèctrica, els escamots catalans van acordar la contrasenya «setze» per saber de quin bàndol eren. De resultes d'aquesta contrasenya, aquest numeral esdevingué el nucli embrionari de la primera versió de l'embarbussament català més famós: «Setze jutges mengen fetge d'un penjat; setze jutges n'han menjat».

Bibliografia
  • AMADES (1928) - Joan Amades (1928): 'Joc de paraules', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928).
  • AMADES (1930) - Joan Amades (1930): Números meravellosos (1930). Ed. Selecta (Barcelona). primera edició, 1982. Col·lecció "El tresor popular de Catalunya", núm. 7. Pàg. 214-216.
  • Llibre dels Jutges, 12:5-6.
  • PÀMIES (2008a) - Víctor Pàmies (2008): 'Els xitgoleps', article publicat el 12-4-2008 dins el blog Raons que rimen.
  • PÀMIES (2008b) - Víctor Pàmies (2008): 'Xitgoleps, zidgolep o xibòlet', article publicat el 12-4-2008 dins el blog Raons que rimen.
  • SERRA (1990) - Màrius Serra (1990): 'Digueu, Zidgolet, Altesa', dins el blog Enigmística.
  • SERRA (1991) - Màrius Serra (1991): Manual d'enigmística (s. v. zidgolep, pàg. 115-116). Ed. Columna (Barcelona).
  • Wikipedia en castellà, s. v. Schibboleth.

Cap comentari: