tag:blogger.com,1999:blog-48519165301063730902024-02-20T15:09:07.670+01:00Enciclopèdia paremiològicaEnciclopèdia de la paremiologia, la ciència que estudia els refranys.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.comBlogger92125tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-77193000554067961912012-08-28T10:45:00.000+02:002012-08-28T10:45:00.787+02:00fraseologia<span style="font-size: large;"><strong>fraseologia</strong> </span>f - Conjunt de frases fetes característiques d’una llengua o d’un registre.<br /><br />
ES fraseología<br />
EN phraseology<br />
FR phraséologie
<br />
<br />Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-81331841244803481832012-08-28T10:44:00.001+02:002012-08-28T10:44:21.702+02:00frase proverbial<span style="font-size: large;"><strong>frase proverbial</strong></span> f - Parèmia que es diferencia del proverbi perquè permet alteracions gramaticals per encaixar en el context de la frase on s’inclou.<br /><br />
ES frase proverbial<br />
EN proverbial phrase<br />
FR phrase proverbiale
<br />
<br />Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-37811076961784946712012-08-28T10:43:00.001+02:002012-08-28T10:43:08.326+02:00filosofia vulgar<span style="font-size: large;"><strong>filosofia vulgar</strong></span> f - Recopilació de coneixements del poble, referits a la natura,
l’existència de l’home i la seva actuació i de tota mena de coneixement
possible, com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre
l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i
col·lectiva, sense que hi hagi una autoria definida.<br />
<br />
ES filosofía vulgar<br />
EN vulgar philosophy<br />
FR philosophie vulgaire
<br />
<br />Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-89449561616315927452012-08-28T10:41:00.004+02:002012-08-28T10:41:54.220+02:00faula<span style="font-size: large;"><strong>faula</strong></span> f - Narració en vers o en prosa, de fets meravellosos que tenen per
protagonistes animals o éssers inanimats i que generalment contenen un
ensenyament moral.<br />
<br />
sin. apòleg m<br /><br />
ES fábula<br />
EN fable<br />
FR fable
<br />
<br />Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-52808143441484584642011-10-28T20:00:00.000+02:002012-11-19T12:12:48.428+01:00fals derivat<span style="font-size: 130%;"><b>fals derivat</b></span> m - Joc que consisteix en l’establiment d’una relació xocant entre dos
mots que morfològicament podrien estar relacionats però que no ho estan.<br />
<br />
ES falso derivado<br />
EN false cognate<br />
FR faux derivative
<br />
<br />
Ex.: «sol-sola», «pom-poma», «tren-trena», «tro-trona», «pot-pota» o «món-mona».Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-41476162182096416712011-10-27T20:00:00.000+02:002012-11-19T12:12:57.662+01:00fals amic<span style="font-size: 130%;"><b>fals amic</b></span> m - Cada un de la parella de mots pertanyents a llengües diferents que es
corresponen per l’etimologia i per la forma, però que han evolucionat
de manera diferent i posseeixen significat diferent.<br />
<br />
ES falso amigo<br />
EN false friend<br />
FR faux ami
<br />
<br />
Ex.: «espatlla» i «espalda», en català i castellà; «llibreria»
(‘botiga de llibres’) i «library» (‘biblioteca’), en català i anglès;
«constipat» (‘refredat’) i «constipation» (‘restrenyiment’), en català i
francès.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-6534332063672610712011-10-26T20:00:00.000+02:002012-11-19T12:13:04.768+01:00falsa etimologia<span style="font-size: 130%;"><b>falsa etimologia</b></span> f - Especulació, moltes vegades a partir dels mateixos mecanismes que
defineixen els jocs enigmístics, a banda de la ciència etimològica.<br />
<br />
ES falsa etimología<br />
EN false etimology<br />
FR fausse étymologie
<br />
<br />
Ex.: La de l’orxata: Conta la llegenda que en arribar el rei En Jaume
a València va rebre’n un tassó de mans d’una nadiua i exclamà
complagut: «Això és or, xata!».Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-22497861765115432852011-10-26T14:41:00.000+02:002011-10-26T14:42:02.280+02:00commutació<span style="font-size: 130%;"><b>commutació</b></span> f - Figura retòrica que consisteix en la inversió dels termes d'una proposició en una altra d'immediata, de manera que aquesta forma contrasta amb la precedent.<br />
<br />
sin. reversió<br />
<br />
ES conmutación; retruécano<br />
EN commutation<br />
FR commutation<br />
<br />
Ex.: Menjar per viure, i no pas viure per menjar | Dic el que no penso i penso el que no dic. Però al capdavall sempre dic el que he pensat, sense pensar el que he dit (Mercè Rodoreda)Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-15669566313912219142010-11-03T23:09:00.000+01:002010-11-03T23:09:51.788+01:00eufemisme<span style="font-size: 130%;"><strong>eufemisme</strong></span> m - Mot o conjunt de mots que s’empren per substituir algun mot o expressió considerats inconvenients.<br />
<br />
ES eufemismo<br />
EN euphemism<br />
FR euphémisme<br />
<br />
Ex.: «Casun dena!» [CA], per «Em cago en déu!»Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-83129878876878246162010-11-03T23:06:00.000+01:002010-11-03T23:06:40.938+01:00etnolingüística<span style="font-size: 130%;"><strong>etnolingüística</strong></span> f - Ciència interdisciplinària entre l’etnografia i la lingüística, que estudia les relacions entre la cultura i la llengua que es parla.<br />
<br />
ES etnolingüística<br />
EN ethnolinguistics<br />
FR ethnolinguistiqueVíctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-13429215434856634822010-04-17T20:54:00.001+02:002010-04-17T20:54:42.420+02:00etimologia popular<span style="font-size:130%;"><strong>etimologia popular</strong></span> f - Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d’origen diferent però que presenten una semblança formal.<br /><br />sin. atracció paronímica f<br /><br />ES etimología popular<br />EN folk etymology<br />FR étymologie populaire <p><br /></p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-81324828828212076672010-04-17T20:48:00.002+02:002010-04-17T20:52:34.764+02:00equiparèmia<p><span style="font-size:130%;"><strong>equiparèmia</strong></span> f - Refrany equivalent respecte d’un altre, d’un mateix sentit o anàleg.</p><p>sin. refrany equivalent m<br /></p><p>ES refrán equivalente<br />EN equivalent saying<br />FR proverbe équivalent</p> <p>Ex.: «Tal faràs, tal trobaràs» [CA] – «Qui mal fa, mal troba» [CA].</p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-28246313948426595302010-01-02T13:36:00.001+01:002010-01-02T13:55:08.550+01:00enigmística<span style="font-size:130%;"><strong>enigmística</strong></span> f - Tècnica creativa que consisteix en la pràctica estètica de l’art de jugar amb els codis de signes.<br /><br />ES enigmística<br />EN enigmistics<br />FR enigmistique<br /><br /><p style="font-weight: bold;"><span style="font-size:130%;">Mira també</span></p><ul><li>SERRA (1991): Serra i Roig, Màrius: <span style="font-style: italic;">Manual d'enigmística</span>. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició, 1991. 199 pàgines.</li><li>SERRA (2000): Serra i Roig, Màrius: Verbàlia. Barcelona: Editorial Empúries. Segona edició, gener del 2001. Col·lecció «Biblioteca Universal», núm. 150. 548 pàgines</li></ul><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Enllaços</span></span><br /><ul><li><a href="http://www.cetteadressecomportecinquantesignes.com/">50 - FR</a></li><li><a href="http://www.crocodilus.org/">Crocodilus - FR</a></li><li><a href="http://revista-el-acertijo.com.ar/">El acertijo - ES</a></li><li><a href="http://enigmisticamarius.blogspot.com/">Enigmística, de Màrius Serra - CA</a></li><li><a href="http://www.alins.com/">Jocs relacionats amb el llenguatge, de Jordi Alins - CA</a></li><li><a href="http://www.juegosdepalabras.com/">Juegos de palabras - ES</a></li><li><a href="http://www.catradio.cat/mcr/lecturalia/enigmarius.htm">L'enigmàrius - CA</a></li><li><a href="http://www.partal.com/vademecum/">Vademecum - CA</a></li><li><a href="http://verbamolant.blogspot.com/">Verba Molant - IT</a></li><li><a href="http://www.verbalia.com/">Verbàlia - CA-ES-IT</a></li><li><a href="http://www.vilaweb.cat/www/capde7mana">Vilaweb Capde7mana - CA</a></li><li><a href="http://xarel-10.blogspot.com/">Xarel_10 - CA</a></li></ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-68737264218037571062010-01-02T13:32:00.002+01:002010-01-02T13:34:50.508+01:00enigma<span style="font-size:130%;"><strong>enigma</strong></span> m - Composició, generalment en vers, que proposa a través de l’obscuritat i l’ambigüitat, qualsevol cosa que cal endevinar.<br /><br />ES enigma<br />EN enigma<br />FR énigme <p>Exemple:<br /></p><p>L'Enigma de l’Esfinx, resolt per Èdip: «<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 51, 102);">Hi ha a la terra un ésser de dos peus i un altre de quatre peus que tenen el mateix nom, i també de tres peus, perquè és l’únic, entre totes les coses i éssers que es belluguen per terra, per aire o per mar, que canvia de forma. Quan camina sobre el nombre més gran de peus és quan va menys ràpid</span>»<br /></p><p>Solució: <span style="color: rgb(204, 204, 204); font-style: italic;">l’home</span>: camina a quatre potes durant la infància, a dues durant la maduresa, i amb tres a la senectud.</p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-16762277962439983752009-11-07T16:29:00.004+01:002009-11-07T17:18:53.541+01:00endevinalla<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><strong>endevinalla</strong></span> f - Composició, generalment en vers, que es refereix, d’una manera ambigua, a un objecte o a un concepte que cal endevinar.<br /><br />sin. endevineta f<br /><br />ES adivinanza<br />EN riddle<br />FR devinette<br />IT indovinello<br /></div><p style="text-align: justify;">Ex.: «Camina sense tenir cames | xiula sense ésser xiulet; | qui no ho endevina | ja pots dir que és un ximplet». (La serp).</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">La definició i explicació que donen a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Endevinalla">Wikipedia</a> pot acabar d'acotar una mica el seu àmbit i especificitats:</p><p style="text-align: justify;"></p><div style="color: rgb(102, 51, 102); text-align: justify;"><blockquote><p>Una endevinalla és un enigma senzill dirigit especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que és orientat als nens té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions.<br /><br />Les endevinalles es plantegen en diferents formats de metre i composició, si bé són molt comuns els versos octosíl·labs, les estrofes de dos o quatre versos i les rimes assonants o consonants en tots els versos o, més habitualment, en versos alterns.<br /><br />Les endevinalles tenen un origen popular i s'agrupen en recopilacions. No tenen, per tant, una autor conegut.<br /></p></blockquote></div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><hr style="margin-left: 0px; margin-right: 0px;"><p></p><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Alguns enllaços sobre endevinalles</span></span> <ul><li><a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/alins">Alins - Endevinalles - CA</a></li><li><a href="http://www.literonauta.com/lit/victor/precep/adivina.html">Antología de adivinanzas - ES</a></li><li><a href="http://www.geocities.com/perpinya/llendevi.html">EixampleWeb - Endevinalles - CA</a></li><li><a href="http://www.xtec.cat/%7Eaperafit/p/endevina/inici.htm">Endevina endevinalla - CA</a></li><li><a href="http://www.xtec.es/%7Escervell/reculls/endevinalles.htm">Endevinalles - CA</a></li><li><a href="http://www.angeldaban.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=12">Endevinalles, d'Àngel Daban - CA</a></li><li><a href="http://www.alins.com/ende.htm">Jordi Alins - Endevinalles - CA</a></li><li><a href="http://bibliopoemes.blogspot.com/search/label/endevinalles">Poesia infantil i juvenil - CA-ES</a></li><li><a href="http://xarel-10.blogspot.com/search/label/ENDEVINALLES">Xarel-10 - Endevinalles - CA</a><br /></li></ul><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Bibliografia</span></span><br /><br /><ul style="text-align: justify;"><li>Amades i Gelats, Joan (1934): <span style="font-style: italic;">Diccionari d'endevinalles</span>. Barcelona, La Neotípia. Col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 18.</li><li>Amades i Gelats, Joan (1951): <span style="font-style: italic;">Folklore de Catalunya - Cançoner</span>. Barcelona, Editorial Selecta. Col·lecció «Biblioteca Perenne», núm. 15.</li><li>Bassols i Puig, Maria Margarida (1990): <span style="font-style: italic;">Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes</span>. Barcelona.</li><li>Bassols i Puig, Maria Margarida (1994): <span style="font-style: italic;">Endevinaller</span>. València, Ed. 3i4. Col·lecció «L'Estel», núm. 14.</li><li>Briz i Fernàndez, Francesc Pelai (1882): <span style="font-style: italic;">Endevinallas populars catalanas</span>. Barcelona, Llibreria d'Eudalt Puig / Llibreria d'Alvar Verdaguer.</li><li>Castellví Cerdà, Joan (1956): <span style="font-style: italic;">Cinc-centes endevinalles</span>. Barcelona, Edicions Eler.</li><li>Correig i Blanchar, M.; Cugat i Solà, L.; Rius i Benito, M. D. (1984): <span style="font-style: italic;">Una capseta blanca que s'obre i no es tanca</span>. Editorial Graó. Col·lecció «Guix», núm. 7.</li><li>Martí i Adell, Cristòfor (1984): <span style="font-style: italic;">Les nostres endevinalles</span>.<br /></li><li>Millà i Reig, Lluís (1965): <span style="font-style: italic;">Mil endevinalles catalanes</span>. Barcelona. Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou».<br /></li><li>Millà i Reig, Lluís (1990): <span style="font-style: italic;">Segon llibre d'endevinalles</span>. Barcelona. Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm.29</li><li>Rueda, Josep Lluís (1994): <span style="font-style: italic;">Endevinalles per passar l'estona i aguditzar l'enginy</span>. Barcelona, Diari Avui. Col·lecció «Les nostres tradicions», núm. 2.</li><li>Serra i Boldú, Valeri (1922): <span style="font-style: italic;">Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d'esperit</span>. Barcelona, Ed. Políglota. Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables. Primera sèrie, núm. 36.<br /></li></ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-79253537473247498272009-10-17T17:40:00.003+02:002009-10-19T09:12:18.081+02:00embarbussament<span style="font-size:130%;"><strong>embarbussament</strong></span> m - Frase carregada d’al·literacions i dificultats de pronúncia, que cal dir amb la màxima rapidesa possible i sense entrebancar-se.<br /><br />sin. entrebanc m<br /><br />ES trabalenguas<br />EN tongue twister<br />FR allitération<br /><br />Ex.: «Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat; si el penjat despengen, els setze jutges ja no en mengen».<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Mira també</span> l'article sobre <a href="http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com/2008/05/xiblet.html">xibòlet</a>.<br /><br /><br /><hr />A <a href="http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=2356">RodaMots</a>, reprodueixen un fragment del llibre d'Antoni Dalmau (2008) on defineix i exemplifica l'embarbussament:<br /><div style="text-align: justify; color: rgb(102, 51, 102);"><blockquote>Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.<br /> <br />Antoni Dalmau, «Embarbussaments i endevinalles», dins <span style="font-style: italic;">Jocs, cançons i costums que no hem de perdre</span> (Barcelona: Columna, 2008)<br /></blockquote></div> També trobem informació sobre l'etimologia del mot (De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat) i ho exemplifiquen amb alguns altres exemples:<br /><ul><li>En cap cap cap el que cap en aquest cap.</li><li>De ploure prou que plou, però plou poc.</li><li>Un plat blanc pla / ple de pebre negre n'era. / Un plat blanc pla / ple de pebre negre està.</li><li>Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.</li><li>Si qui deu deu, diu que deu deu, deu dir el que deu i deu el que diu.</li><li>Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.</li></ul> <hr /><br />Alguns enllaços sobre embarbussaments:<br /><ul><li><a href="http://www.uebersetzung.at/twister/ca.htm">Catalan Tongue Twister - Embarbussaments - CA</a></li><li><a href="http://www.estcomp.ro/%7Ecfg/catalantwisters.html">Children's Folk Games - Catalan Tongue Twisters - CA</a></li><li><a href="http://www.xtec.es/%7Escervell/reculls/embarbussaments.htm">Embarbussaments - CA</a></li><li><a href="http://bibliopoemes.blogspot.com/search/label/embarbussaments">Poesia infantil i juvenil - CA-ES</a></li><li><a href="http://www.tebytib.com/gest_web/proto_Seccion.pl?rfID=7">Teby y Tib - Trabalenguas - ES</a></li><li><a href="http://www.rinconsolidario.org/palabrasamigas/pa/trabalenguas.htm">Trabalenguas - ES</a></li><li><a href="http://www.publijuegos.com/trabalenguas.html">Trabalenguas para niños - ES</a></li></ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-33985595299292053062008-11-15T17:25:00.003+01:002012-09-21T13:26:07.420+02:00dita tòpica<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 130%;"><b>dita tòpica</b></span> f - Dita referida a les diferents branques de la geografia: rius, muntanyes, poblacions, clima o produccions, entre d’altres.<br />
<br />
sin. refrany geogràfic m</div>
<br />
ES dicho tópico<br />
EN local saying<br />
FR proverbe locale<br />
Ex.: «<span style="font-style: italic;">A Vallromanes, toquen les campanes</span>», «<span style="font-style: italic;">Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc</span>», «<span style="font-style: italic;">Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats: el Montseny, el Montsant, el Montsec i el Montserrat</span>».<br />
<br />
<hr />
<div style="text-align: justify;">
Diu Valeri Serra i Boldú a les <span style="font-style: italic;">'Paraules proemials a Geografia Popular'</span>, dins l'<span style="font-style: italic;">Arxiu de Tradicions Populars, I</span> (1928):</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote>
<span style="font-size: small;"><span style="color: #663366; font-style: italic;">Dins el llenguatge, ben sovint brollen frases o parèmies que es refereixen a un subjecte, a una casa, a un carrer, a un poble, a una regió o a una col·lectivitat encara més gran, de vegades per a cantar o ponderar-ne les seves qualitats; altres vegades per a remembrar-ne un fet llegendari o històric.</span><br /><br /><span style="color: #663366; font-style: italic;">Fixant-nos en les que tenim arreplegades, de caràcter tòpic, referents a persones i a pobles, muntanyes, rius, torrents i altres accidents geogràfics, sigui per a dir-ne la situació només, sigui per a posar de manifest llurs condicions, sigui per a dir-ne els fruits que elaboren, etc., ens vingué la idea de publicar-ne una col·lecció ordenada...</span></span></blockquote>
</div>
Actualment, amb els avenços de la geolocalització i els mapes via satèl·lit publicats a Internet, podem mostrar aquestes dites tòpiques sobre un mapa, geolocalitzant cada dita en el lloc a on va referida.<br />
<br />
És el cas del mapa de <a href="http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&lr=lang_ca&hl=ca&msa=0&msid=115793533636104030557.00044ca61280f7af494ac&ll=40.329796,1.647949&spn=6.681542,14.150391&z=6">paremiologia tòpica</a> publicat a Google Maps.<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;"><span style="color: #663366; font-style: italic;"></span></span><br />
<div style="font-weight: bold;">
</div>
<span style="font-size: 130%; font-weight: bold;"><br />Mira també</span><br />
<ul>
<li>Víctor Pàmies (2005): Article «<a href="http://vpamies.blogspot.com/2005/11/refranys-geogrfics.html" style="font-style: italic;">Refranys geogràfics</a>», publicat el 28 de novembre de 2005, dins el blog <a href="http://vpamies.blogspot.com/">Raons que rimen</a>.</li>
<li>Víctor Pàmies (2008): Article «<a href="http://vpamies.blogspot.com/2008/04/dites-tpiques-o-refranys-geogrfics.html" style="font-style: italic;">Dites tòpiques o refranys geogràfics</a>», publicat el 10 d'abril de 2008, dins el blog <a href="http://vpamies.blogspot.com/">Raons que rimen</a>.</li>
<li>Vïctor Pàmies (2008): Article «<a href="http://vpamies.blogspot.com/2008/09/dites-geolocalitzades.html">Dites geolocalitzades</a>», publicat el 3 de setembre de 2008, dins el blog <a href="http://vpamies.blogspot.com/">Raons que rimen</a>.</li>
<li>Víctor Pàmies (2011): Blog <a href="http://topica.dites.cat/">Dites tòpiques</a>.</li>
</ul>
<br />Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-34735704538489925792008-11-15T17:24:00.000+01:002008-11-15T17:25:16.290+01:00dita històrica<span style="font-size:130%;"><strong>dita històrica</strong></span> f - Dita atribuïda a algun personatge històric o llegendari.<br /><br />ES dicho histórico<br />EN historical saying<br />FR proverbe historique <p><br /></p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-11173849537722795662008-11-01T18:26:00.001+01:002008-11-01T18:26:57.482+01:00dialectologia<span style="font-size:130%;"><strong>dialectologia</strong> </span>f - Estudi científic dels dialectes.<br /><br />ES dialectología<br />EN dialectology<br />FR dialectologie <p><br /></p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-38321199502186268252008-11-01T18:25:00.002+01:002008-11-01T18:26:30.709+01:00dialectalisme<span style="font-size:130%;"><strong>dialectalisme</strong> </span>m - Tret lingüístic propi d’un dialecte.<br /><br />ES dialectalismo<br />EN dialectalism<br />FR dialectalisme <p>Ex.: «No per tu, sinó pel pa, remena sa coa el ca».</p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-17190741974757101622008-11-01T18:25:00.001+01:002008-11-01T18:25:45.677+01:00demofilologia<span style="font-size:130%;"><strong>demofilologia</strong></span> f - Ciència que estudia la literatura oral.<br /><br />ES demofilología<br />EN demophilology<br />FR démophilologie <p><br /></p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-42743661966272777712008-11-01T18:24:00.001+01:002008-11-01T18:24:35.791+01:00cultura popular<span style="font-size:130%;"><strong>cultura popular</strong></span> f - Conjunt de tradicions (artístiques i culturals), costums, llegendes i dites populars, i formes de vida d’una comunitat.<br /><br />sin. folklore m<br /><br />ES cultura popular<br />EN folklore<br />FR culture populaire <p><br /></p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-42842221937857342412008-11-01T18:23:00.002+01:002008-11-01T18:24:48.384+01:00corranda<span style="font-size:130%;"><strong>corranda</strong></span> f - Cançó popular breu, sovint improvisada.<br /><br />ES copla<br />EN strophe<br />FR strophe <p><br /></p>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-6858203322140401172008-10-24T21:20:00.000+02:002008-10-24T21:29:44.767+02:00etnopoètica<b><span style="font-size: large;">etnopoètica </span></b>f - Branca del folklore que estudia les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.<br />
<br />
CA etnopoètica <br />
EN ethnopoetics<br />
FR ethnopoétique <br />
ES etnopoética<br />
<br />
<hr />L'<span style="font-size: medium; font-weight: bold;">etnopoètica</span> és, segons Heda Jason (1977)<sup>1</sup>, la ciència que estudia l’art verbal: la branca del folklore que investiga les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">El terme, si fa no fa, resulta —aproximativament— equivalent als de literatura popular, literatura tradicional o literatura oral. Ens referim a les manifestacions del llenguatge que, amb una mínima intencionalitat estètica, es caracteritzen per la transmissió oral, l’autoria anònima i la capacitat per a crear i recrear l’imaginari compartit d’una determinada col·lectivitat.</div><br />
Carme Oriol (2002)<sup>2</sup>, distingeix els gèneres etnopoètics següents:<br />
<ol><li>Rondalles: rondalles d’animals; rondalles meravelloses; rondalles no meravelloses (religioses, d’enginy, de gegants beneits); contarelles (betranades, contarelles de beneits, facècies, contarelles de mentides); rondalles formulístiques; antirondalles.</li>
<li>Mites.</li>
<li>Llegendes: llegendes del passat; llegendes contemporànies i pseudollegendes; llegendes etiològiques i tradicions explicatives.</li>
<li>Relats sobre experiències reals: succeïts i pseudosucceïts; anècdotes; relats d’experiències personals.</li>
<li>Acudits.</li>
<li>Fórmules: motius locals; refranys i fraseologia en general; endevinalles; enigmes; fórmules de fonació (entrebancallengües, xibolets, mimologismes); fórmules rimades.</li>
<li>Cançons: cançons llargues o narratives; cançons curtes (de ronda, de treballada, de captar, de bressol, etc.); cantarelles.</li>
<li>Gèneres etnopoètics no orals: folklore de fotocòpia; epistolografia; dedicatòries; grafits; folklore on line.</li>
</ol><div style="text-align: justify;">[Font: Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura» (Any: 2007 Núm.: 33/34 Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules).</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><hr /><ul><li><sup>1</sup>JASON, Heda (1977): <i>Ethnopoetry: form, content, function</i>, Linguistica Biblica, Bonn.</li>
<li><sup>2</sup>ORIOL, Carme (2002): <i>Aproximació a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana,</i> Cossetània, Valls.<br />
</li>
</ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4851916530106373090.post-54073509163117389102008-10-18T19:51:00.003+02:002008-10-18T19:56:31.955+02:00contrapet<span style="font-size:130%;"><strong>contrapet</strong></span> m - Joc que consisteix en la transposició de lletres o síl·labes en l’interior d’una frase que canvia el seu significat anodí per un de xocant i proper a l’obscenitat.<br /><br />sin. antístrofa f<br /><br />ES antistrofa<br />EN spoonerism<br />FR contrapetterie <p>Exemples:<br /></p><ul><li>«De totes les mosses, la que m’excita més és la Ramona | De totes les rosses, la que m’excita més és la mamona».<br /></li><li>«Observava les cames de la moixa» | «Observava les mames de la coixa».</li></ul>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0