divendres, 23 de maig del 2008

el·lipsi

el·lipsi f - Figura retòrica que consisteix en l’omissió d’algun o alguns mots innecessaris.

ES elipsis
EN ellipsis
FR ellipse

Ex.: «Dones, músiques, ocells; contes nous, romanços vells».

concatenació

concatenació f - Figura retòrica que consisteix en la repetició del mateix mot al final d’una frase i al principi de la següent com a forma d’enllaç sintàctic.

ES concatenación
EN concatenation
FR concaténation

comparació

comparació f - Figura retòrica que consisteix en l’establiment explícit d’una relació de semblança entre dos elements (subjecte i objecte de comparació) units entre si per l’element d’enllaç (’com’, ‘igual que’, etc.).

sin. comparança f

ES comparación
EN comparatio
FR comparaison

Ex.: «Té més paraules que fulles té un pi verd».

catacresi

catacresi f - Figura retòrica que consisteix en l’ús d’un mot que designa un objecte per designar-ne un altre amb el qual té certa analogia.

ES catacresis
EN catachresis
FR catachrèse


anàfora

anàfora f - Figura retòrica que consisteix en la repetició dels mateixos mots al començament de dues o més clàusules successives.

ES anáfora
EN anaphora
FR anaphore

Ex.: «Al gos flac, puces en ell», «No deixes les sendes velles per novelles».

diumenge, 18 de maig del 2008

Farnés i Badó, Sebastià

Sebastià Farnés i Badó (Sant Feliu de Codines 1854 - Barcelona 1934)

Va exercir d'advocat, periodista i va fundar l'Institut Taquigràfic de Barcelona. Era professor de taquigrafia i col·laborà també en la fundació de l'Instituto Taquigráfico Español i va publicar llibres sobre aquesta especialitat.

És una de les figures cabdals del nacionalisme català de l'època. Va formar part del Centre Català de Valentí Almirall i de la Unió Catalanista. Fundà "L'Arc de Sant Martí", setmanari catalanista publicat al poble de Sant Martí de Provençals (1884-91), del qual fou redactor, i col·laborà al "Diari Català", "La Renaixença", "La Veu de Catalunya" i "El Pensament Català", entre altres.

Amb tot, va destacar sobretot pels seus treballs en el camp de la paremiologia i el folklore. La seva obra de més relleu va ser la Paremiologia Catalana Comparada (Vol. I, 1913), un llibre del qual restà inèdita la major part de l'obra fins que Columna la va publicar el 1992, que destaca per la recollida i comprovació de materials orals i escrits i la redacció de fitxes. Va treballar aquesta obra durant tota la seva vida, començant ja a l'edat de setze anys. Per a la construcció de les fitxes utilitzava dos tipus d'informació: l'oral i l'escrita. El gruix de la seva documentació oral prové de quatre poblacions: Arbúcies, Sant Feliu de Codines, Barcelona i Canet de Mar. Va viure a les tres darreres poblacions citades. A Sant Feliu, a més, hi va néixer i a Arbúcies s'hi va casar.

La biblioteca i materials aplegats per l'avi Farnés, van servir a Aureli Campany, folklorista també, i a la seva néta, la novel·lista i assagista catalana Maria Aurèlia Capmany i Farnés. El llegat Alcover-Capmany (del matrimoni de Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany) ha estat cedit a la Biblioteca de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a l'abast d'estudiosos i interessats en l'obra d'aquesta prolífica família.


Bibliografia
  • Lo carboner [manuscrit].
  • "Lo llenguatge dels aucells". Barcelona: dins la revista "Il·lustració Catalana".
  • 1882 - "Un refrany popular". Barcelona: dins la revista "La Renaixensa".
  • 1882 - "Refranys catalans". Barcelona: dins la revista "La Renaixensa", anys XII, XIII i XIV.
  • 1884 - "Refranys catalans". Barcelona: dins la revista "Il·lustració Catalana", anys V i VIII.
  • 1893 - "Narraciones populares catalans recogidas por... traducidas libremente por...A. R. LL., ilustraciones de M. Duran". Barcelona, Biblioteca Universal Ilustrada.
  • 1893 - "La qüestió del pa". Barcelona: dins la revista "La Veu de Catalunya", 25 de juny de 1893.
  • 1899 - "Judici de l'any". Barcelona: "C.C. (Batlle)".
  • 1901 - "Bon any y bon guany". Barcelona: "C.C. (Batlle)".
  • 1913 - Assaig de paremiologia catalana comparada (Vol. I fins l'entrada "amich"). Barcelona: "Il·lustració Catalana".
  • 1915 - Corpus paremiològic català. Qüestionari 1 de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya.
  • 1918 - "Parèmies endevinetes". Barcelona: dins la revista "Catalana", vol. I.
  • 1928 - "Dues cultures". Barcelona: "Arxiu de tradicions populars", IV, pàg. 193-199. Publicat en edició facsímil per Juan José de Olañeta (Barcelona, 1992).
  • 1928 - "Motius del rei en Pere d'Aragó". Barcelona: "Arxiu de tradicions populars", VI. Publicat en edició facsímil per Juan José de Olañeta (Barcelona, 1992).
  • 1928 - "Una endevineta proverbial". Barcelona: "Arxiu de tradicions populars", V, pàg. 264-266. Publicat en edició facsímil per Juan José de Olañeta (Barcelona, 1992).
  • 1992 - Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna Edicions, en 7 volums. Edició pòstuma i ampliada del primer volum de 1913.

Mira també

divendres, 9 de maig del 2008

xibòlet

xibòlet m - Contrasenya o sant i senya indicatiu de qualsevol ús de la llengua que denoti l'origen social o regional d'una persona o clau que permet identificar els membres d'un grup.

ES schibboleth
EN shibboleth
FR chibboleth



Terme que apareix en un paratge del Llibre dels Jutges de la Bíblia (Llibre dels Jutges, 12:5-6), referit al conflicte dels efraïmites amb Jeftè.

Reproduït de la Bíblia a Internet:
Conflicte dels efraïmites amb Jeftè

12
1 Els efraïmites es van aplegar i travessaren el Jordà en direcció a Safon. I anaren a dir a Jeftè:
--Per què has passat la frontera dels ammonites i els has atacat, sense cridar-nos perquè vinguéssim amb tu? Calarem foc a casa teva amb tu a dins!
2 Jeftè els va replicar:
--El meu poble i jo teníem un gran conflicte amb els ammonites; jo us vaig demanar auxili, però vosaltres no em vau alliberar del seu poder. 3 En veure que no veníeu a salvar-me, vaig arriscar la meva vida: vaig passar la frontera dels ammonites, i el Senyor els va posar a les meves mans. Així, doncs, per què heu vingut avui a atacar-me?
4 Jeftè va mobilitzar llavors tots els homes de Galaad i atacà els efraïmites. Els galaadites van derrotar els efraïmites, que els acusaven d'haver desertat d'Efraïm per passar-se a Manassès. 5 Els galaadites van ocupar els guals del Jordà, en direcció a Efraïm. I quan un efraïmita fugitiu els demanava que el deixessin passar, li preguntaven:
--Ets d'Efraïm?
Si contestava que no, 6 li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l'agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió van morir quaranta-dos mil efraïmites.
7 Jeftè, el galaadita, va ser jutge d'Israel durant sis anys. Quan va morir, l'enterraren a la seva vila natal, a Sefé de Galaad.
Amades en fa referència en un parell d'obres:
  • 'Joc de paraules', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928)
  • Números meravellosos (1930). Ed. Selecta (Barcelona). primera edició, 1982. Col·lecció "El tresor popular de Catalunya", núm. 7. Pàg. 214-216.
El mot setze és de difícil pronunciació pels no catalans i ha estat generalment acceptat com el nostre zidgolep, això és, com la paraula que inclou tota la gràcia fonètica i pronunciativa del nostre llenguatge impossible de pronunciar amb tota propietat pels que no són catalans. El mot zidgolep és aplicat a la paraula típica que encarna tota la gràcia i la personalitat del llenguatge quant a la seva pronúncia i que es creu que no pot ésser tan perfectament pronunciada per ningú que no sigui de la mateixa llengua. Els zidgoleps són comuns a tots els països i a cada llenguatge el seu, el mot significa blat en una llengua oriental, i segons conta la tradició, en una gran batalla entre els troians i els sibarites, aquests darrers van perdre, i el seu exèrcit restà completament desfet; per fefecte de la brega els uns i els altres s'havien barrejat, i com que eren de la mateixa raça i parlaven la mateixa llengua era una mica difícil la identificació d'amics i enemics, i els sibarites van fer passar tota la barreja de l'exèrcit per un reducte, on en passar era exigit a tot soldat de pronunciar el mot zidgolep, que en sibarita significa blat, i que si bé els troians sabien ben dir, no hi donaven l'entonació pròpia d'aquells, i el qui per l'entonació va deixar entendre que no era sibarita, fou impietosament degollat.
La llegenda dóna al nostre "setze" un significat semblant durant la famosa batalla de Montjuíc, ocorreguda durant la Guerra dels segadors. La fosca de la nit va sorprendre els lluitadors en plena brega, i no podent identificar els uns dels altres, en trobar-se els grups els era reclamat de pronunciar el mot "setze" per a saber de quina banda era.
Fins al començament del segle passat només era usat com a zidgolep senzillament el mot setze, però aleshores es va augmentar la cosa amb alguns mots de pronúncia difícil per un no català, fent-se la coneguda frase:
"Setze jutges
mengen fetge
d'un penjat;
setze jutges
n'han menjat."
El zidgolep dels valencians és el número vuit.

Joan Amades (1930): Números meravellosos. Ed. Selecta (Barcelona). primera edició, 1982. Col·lecció "El tresor popular de Catalunya", núm. 7. Pàg. 214-216.
Màrius Serra, en el seu Manual d'Enigmística (Barcelona, Ed. Columna, 1991), i en un article del seu blog d'enigmística amb el recull dels seus articles publicats al «Suplement Cultura» del diari 'AVUI' des de 1989 fins a 2007, remetent-se també a Amades, fa servir el terme zidgolep.

Diu Serra al Manual d'enigmística (s. v. zidgolep, pàg. 115-116):
En el cas català, Amades recull una altra llegenda a partir de la qual el nostre mot «setze» pren un significat molt semblant al del zidgolep. Diu que durant la famosa batalla de Montjuïc, la fosca de la nit va sorprendre els lluitadors en plena brega. Com que no hi havia energia elèctrica, els escamots catalans van acordar la contrasenya «setze» per saber de quin bàndol eren. De resultes d'aquesta contrasenya, aquest numeral esdevingué el nucli embrionari de la primera versió de l'embarbussament català més famós: «Setze jutges mengen fetge d'un penjat; setze jutges n'han menjat».

Bibliografia
  • AMADES (1928) - Joan Amades (1928): 'Joc de paraules', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928).
  • AMADES (1930) - Joan Amades (1930): Números meravellosos (1930). Ed. Selecta (Barcelona). primera edició, 1982. Col·lecció "El tresor popular de Catalunya", núm. 7. Pàg. 214-216.
  • Llibre dels Jutges, 12:5-6.
  • PÀMIES (2008a) - Víctor Pàmies (2008): 'Els xitgoleps', article publicat el 12-4-2008 dins el blog Raons que rimen.
  • PÀMIES (2008b) - Víctor Pàmies (2008): 'Xitgoleps, zidgolep o xibòlet', article publicat el 12-4-2008 dins el blog Raons que rimen.
  • SERRA (1990) - Màrius Serra (1990): 'Digueu, Zidgolet, Altesa', dins el blog Enigmística.
  • SERRA (1991) - Màrius Serra (1991): Manual d'enigmística (s. v. zidgolep, pàg. 115-116). Ed. Columna (Barcelona).
  • Wikipedia en castellà, s. v. Schibboleth.

divendres, 2 de maig del 2008

paremiòleg -òloga

paremiòleg -òloga m i f - Lingüista especialitzat en paremiologia.

ES paremiólogo -a
EN paroemiologist
FR parémiologue


paremiologia

paremiologia f - Branca de la lingüística que estudia els proverbis.

ES paremiología
EN paroemiology
FR parémiologie


paremiologia sàvia

paremiologia sàvia f - Parèmies d’origen culte, de les quals se’n coneix l’autor.

ES paremiología sabia
EN learned paroemyology
FR parémiologie sage



Les principals peces de la paremiologia sàvia són els aforismes, les citacions i les frases cèlebres. També els principis, màximes o sentències.

Tota una altra cosa són els refranys refets o estrafets, amb una voluntat d'actualització, humorística o com a mostra d'enginy, que també, en conèixer-ne l'autor, hauríem d'encabir dins la paremiologia sàvia.

paremiologia comparada

paremiologia comparada f - Especialització de la paremiologia que estableix relacions entre les parèmies de diferents idiomes i cultures.

ES paremiología comparada
EN comparative paroemiology
FR parémiologie comparative


paremiologia vulgar

paremiologia vulgar f - Parèmies d’origen popular, sense tenir constància d’una autoria.

ES paremiología vulgar
EN popular paroemyology
FR parémiologie populaire

paremiològic -a

paremiològic -a adj - Relatiu o pertanyent a la paremiologia.

ES paremiológico -a
EN paroemiological
FR parémiologique


paremiografia

paremiografia f - L’art de compondre refranyers o recopilar parèmies.

ES paremiografía
EN paroemiography
FR parémiographie


paremiògraf -a

paremiògraf -a m i f - Persona que recull proverbis.

ES paremiógrafo -a
EN paroemiographer
FR parémiographe